ELS TEMPLERS
L’oli i la seva influència en la població
de les Borges Blanques
HISTÒRIA
Durant l’alta Edat Mitjana el regne àrab de Lleida (Lareda per als musulmans) arribava fins al final de l’actual comarca de les Garrigues on limitava amb les possessions àrabs de Siurana. La població més important de la zona era Castelldassens, avui dia Castelldans amb un important castell situat a la part més alta de la ciutat i que dominava tots els plans d’Urgell coneguts llavors com la Mascanssa. La zona era, excepte amb els petits rius i rierols molt pobre, pràcticament desèrtica, de manera que podem considerar que no era gaire desitjable la instal lació de nous pobladors.
El mot burg significava torre en àrab, la gramàtica entenia que fa servir la “s” com burgs ja significava un mínim de tres edificacions o torres, aquestes torres de color blanc a la moda islàmica no eren sinó recintes més o menys construïts que servien de refugi als soldats serraïns lleidatans en les seves rondes fins al límit del seu domini a la part oriental. D’aquesta arrel lingüística naixeria el nom de les Borges Blanques. Desitjo destacar que estaven situades entre l’urbs de Castelldassens i el petit poblat de Castellots desaparegut en la Guerra de Successió espanyola.
Els Cavallers Templers tenien la seva Comanda més propera a Lleida a la població de Corbins i van ser posats al serveï dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que lideraven una coalició de nobles i eclesiàstics amb la noble i profitosa idea repartir-se el territori lleidatà musulmà.
L’any 1149 queia Lleida en poder de la coalició cristiana i els Templers obtenien una cinquena part del territori conquerit. No era un territori uniforme ni compacte sinó repartit en diferents llocs de l’antic domini sarraí
Entre els guanys van obtenir la muntanya de Gardeny, una de les dues altures que dominen la ciutat, on van construir la seva residència fortificada amb la seva Església. Durant un temps, Gardeny va repartir la seva seu central amb la Comanda de Corbins per a més tard passar a ser l’única seu oficial dels Cavallers Templers. Van crear un nou poder social a la ciutat, molts nobles locals es van convertir en confrares o protectors i el seu cementiri va passar a ser el més sol.licitat de la població. Això els va provocar diversos enfrontaments amb la Cúria local que des del mateix any 1149 ostentava el bisbat traslladat de Roda de Isabena a la província d’Osca.
A Gardeny, els Templers es van dedicar amb gran predicació a la cria de bestiar adquirint gran fama a tot el territori per les excel.lenciències de la seva cabana. El seu apogeu seria enorme fins a la seva inclusió en l’Orde Hospitalari.
Al capdavant de la Comanda està el Batlle, el primer del qual es té constància va ser Pere de Cartellà que va aportar les terres que posseïa a Castelldassens als Templers de Gardeny.
Els Templers, igual que altres ordres religioses construèixen diferents edificis per garantir l’economia de la Comanda, aquests edificis són les conegudes Granges on a manera d’unitat econòmica basen els seus ingressos. Una de les principals obsessions templeres són els molins, alguns els han obtingut en el repartiment, altres els compren i altres els construeixen ells mateixos. Així en diversa Granges també s’ubiquen els molins on obtindran farina, vins i olis entre altres productes.
La Torre Sala (avui convertida en el Parc Temàtic de l’Oli) és una de les granges de la Comanda de Gardeny, sabem de la seva existència per un litigi davant el Bisbe de Saragossa i Abat de Poblet des de l’any 1264. Pertanyia al terme municipal de Castelldassens i eren part de les terres donades a l’Ordre pel seu Batlle Guillem Berenguer. En aquesta granja es conserva encara els arcs de part de la seva fàbrica. En aquest lloc s’elaboraven vins i olis procedents de les seves possessions.
Cenyint-nos a les investigacions de l’eminent historiador de l’olivera i dels Templers Jesús Avila Granados ens trobem amb el fet històric que van ser els Cavallers Templers els que l’any 1267 van portar de les seves possessions d’Orient (temps de Croades) el tipus d’olivera arbequina . Aquest olivera va ser plantat per primera vegada en les seves possessions de la Torre Sala concretament a la part més oriental del terme. Era aquesta una zona de pla ja limítrof amb les primeres estribacions muntanyoses de la Serra de la Llena. L’oliva resultant de mida molt menor de la zona era més productiva, amb un sabor més pronunciat i una baixíssima acidesa. Evidentment es va escollir aquest lloc per la seva millor terra i la seva més adequada climatologia.
En l’actualitat aquest lloc privilegiat forma part del terme municipal de les Borges Blanques i encara conserva el nom original de la Comandilla. En llengua catalana “Encomienda” s’anomena Comanda i Comandilla és una part inherent a la Comanda.
Amb la desaparició en l’any 1314 de l’Orde del Temple, els seus cultius van ser ignorats i l’ombra de la història es va apoderar del territori i les seves innovacions.
Segles més tard va ser el Comte de Medinaceli-Cardona a la vista de la productivitat i bondat de la vella oliva va decidir promoure les plantacions d’aquest tipus d’olivera. El Comte de Medinaceli era el senyor d’Arbeca i d’aquesta bella població garriguenca va prendre l’oliva seu nom definitiu “arbequina”.
Diu la història que per aconseguir que la pagesia li fes cas en els seus plantejaments va prometre un Ral de Bellón per olivera de la varietat plantat. Va ser tal l’èxit obtingut que el noble no va voler pagar la voluminosa suma promesa. Tot això passava a mitjans del segle XVIII. (Temps d’ Enciclopèdia i Il-lustració)
Avui dia, a les Borges Blanques es produeix el millor oli del món i podem afirmar amb rotunditat que la ciència agrícola que va aportar l’Orde del Temple ens permet dir que és en la Comandilla de Borges on podem trobar l’essència i el naixement d’aquest oli extraordinari. La creixent plantació d’arbequina en molts llocs del món ens permet afirmar que potser tinguem raó en fer tal afirmació i que sigui l’oliva arbequina la que produeix el millor oli del món.
Amb la finalitat de remarcar aquesta interessant història i aconseguir que l’oblit no acabi amb els nostres orígens una iniciativa privada ha emprès la tasca d’embotellar i distribuir tota una interessant gamma de productes vinculats a l’oli d’aquesta zona lleidatana que amb el nom de la Comandilla arriba al mercat amb diferents presentacions i varietat de producte. Direm també que el producte estrella és l’ampolla de 50 cl que amb la marca Els Templers ha estat obtinguda de la selecció exhaustiva d’olives de la Comandilla en els primers dies de collita. D’aquesta manera mantindrà totes les seves grans qualitats organolèptiques.
CRONOLOGIA
ELS TEMPLERS I LA SEVA RELACIÓ AMB LES BORGES BLANQUES
L’Ordre del Temple i la seva relació amb la ciutat de les Borges Blanques.
CRONOLOGIA
1149 Conquesta de la ciutat de Lleida als musulmans per una coalició encapçalada pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el Comte d’Urgell, Ermengol VII. L’Ordre del Temple participa en la conquesta i obté, segons prerrogativa reial la cinquena part de les terres conquerides.
1149 La principal possessió serà la fortalesa de Gardeny. Allà instalaran la seva Comanda principal que coexistirà durant un cert temps amb la de Corbins com capçalera del nou govern de les terres conquerides.
1151 El futur primer Comanador de Gardeny Pere de Cartellà va concedir les seves propietats a Castell d’Asens, actualment Castelldans, a dos repobladors. Probablement van ser les partides de Melons i Matxerri.
La Torre Sala, avui al terme municipal de les Borges Blanques, pertanyia al territori municipal de Castell d’Asens. Era una de les múltiples explotacions en forma de Granja que els Templers de la Comanda de Gardeny van repartir per les seves noves adquisicions. Al seu interior albergava un molí per oli i vi amb els seus cups corresponents.
1156 Gardeny es converteix en l’única Comanda de les noves terres conquerides. El primer Comendador va ser Fra Pere de Cartellà
1264 Sentència Arbitral atorgada pel bisbe de Saragossa i abat de Poblet en el litigi que enfrontava als Frares del Temple i al Bisbat de Lleida i que regulava la jurisdicció d’ambdues parts sobre esglésies i tributs eclesiàstics de la ciutat de Lleida, Gardeny, Corbins i Torre de la Sala del terme municipal de Castell d’Asens.
1267 Els Templers de la Comanda de Gardeny van introduir a les seves terres i per a ús de la Comanda el cultiu de l’olivera destacant la plantació de les primeres varietats de arbequina procedents de les seves possessions a Grècia i Orient Mitjà.
1308 El Papa Climent V envia ordres als Arquebisbes de Toledo i Santiago obligant-los al processament dels Templers.
1314 És cremat a la foguera a Paris l’últim Gran Mestre Jacques Bernerd de Molay. Ha nascut una llegenda.
1319 Es funda l’Orde de Montesa amb seu a Sant Mateu a Castelló sota la
obediència a la de Calatrava. La majoria de cavallers eren extemplaris El Papa Joan XXII a la ciutat d’Avinyó concedeix els béns de l’Ordre del
Temple en la seva totalitat als Hospitalaris a excepció dels atorgats a la
nova Ordre de Montesa.
1998 A les ruïnes de la Torre Sala s’ubica el modèlic Parc Temàtic de l’
Oli a les Borges Blanques
2008 Una partida del terme municipal de les Borges Blanques conserva el nom de Comandilla d’inequívoca arrel templera.
CARACTERÍSTIQUES DELS OLIS D’ ARBEQUINA DE LA ZONA DE LES BORGES BLANQUES
L’oli s’obté de la molturació de l’oliva en fred (es considera en fred a una temperatura mínima de la pasta de 22 º) que preserva totes les qualitats del fruit. Es tracta doncs d’un suc d’oliva sense més intervenció que la força hidràulica o centrifuga. Un suc ric en polifenols, antioxidants molt beneficiós per a la salut. La forma de cultiu a les Borges Blanques són respectuoses amb el medi ambient. Els mètodes de conreu, les condicions climàtiques, la collita i la molturació donaran un resultat final amb un oli absolutament natural i de gran qualitat.
NUTRICION
Per 100 g de mitjana
Energia 900 Kc
Proteïnes 0
Hidrats carboni 0
Greixos:
Saturats 15 gr
Monoinsaturats 75 gr
Poliinsaturats 10 gr
Colesterol 0 gr
Vitamina A 130 gu
Vitamina E 20 mg
Polifenols 18 mg
Ortodifenols 0,8 mg
Acidesa 0,2
BREU HISTÒRIA DE L’ANAGRAMA DELS TEMPLERS I LA COMANDILLA
Ja fa uns quants anys que m’he dedicat al seguiment de les diferents construccions templeres al voltant de la part corresponent a l’anomenada Catalunya Nova que no és altra que la que es va reconquerir als àrabs a la Baixa Edat Mitjana. En aquesta zona hem d’afegir per raons de bisbat una àmplia zona d’Aragó que pertanyia a la Diòcesi de Lleida.
La plaça forta de Montsó amb el seu impressionant castell era una de les possessions templeres més importants. Allà es va refugiar, va ser criat i educat el futur rei Jaume I el Conqueridor.
Tots aquestes premisses serveixen per indicar que mentre em documentava amb el llibre “Arquitectura dels Templers a Catalunya” del qual és autor Joan Fuguet i Sans vaig descobrir la fotografia d’uns traços a la paret d’una petita església propera a Montsó en la que figurava un bisbe templer amb la seva capa i la seva creu corresponent.
Em vaig traslladar a la Població de Cofita i allà vaig poder plasmar fotogràficament aquesta interessant figura que degudament adaptada utilitzaria com a logotip de les marques comercials en qüestió. Tenint en compte la seva antiguitat, pocs anagrames poden presumir de tan interessant i antiga imatge.
LA COSMETICA DEL ACEITE
Catalunya ha estat des de la més llunyana antiguitat una de les grans productores d’oli de la Mediterrània. No ha estat la que més n’ha produït però si la de més qualitat. Els seus olis ja eren afamats a Roma on tenien moltes utilitats, religiosa, cosmètica, alimentaria….
A l’actualitat l’oli ha anat ocupant cada cop més importància en la nostra vida. En l’alimentació s’ha convertit en el pal de paller de la Dieta Mediterrània considerada pels nutricionistes com la més sana del món.
En quan a l’apartat de la cosmètica s’ha comprovat que els productes de bellesa cada cop porten més com a ingredient l’oli d’oliva extra verge. Ajuntem qualitat, bellesa i salut en uns productes que ens ajuden a ressaltar cada cop més el nostre ego i la nostra presència física.
Els pobles de l’antiguitat coneixedors de les virtuts de l’oli com ara la capacitat d’absorció, la seva permeabilitat i les seves propietats per conservar les qualitats d’altres productes, van saber utilitzar i adaptar-lo a les seves necessitats vitals d’higiene i cosmètica.
Els egipcis i els pobles grecs es submergien en l’aigua i després friccionar el seu cos amb olis aromatitzats amb plantes, seleccionades pels seus principis curatius.
Els grecs es rentaven acuradament a la font, en banyeres domèstiques o bé en els banys públics. La fricció d’oli tonificar i contemplava la pell després de l’aigua freda i evitava la dessecació i irritació deguda a l’excés de contacte amb aigües calcàries.
L’oli té unes propietats reals: nodreix, suavitza, impregna, roman, conserva, aromatitzar i és portador d’aromes, impermeabilitza, brilla, és portador de llum i de calor, calma i pacifica, lubrica, depura i neta. A partir d’aquestes propietats se li va fer símbol de saviesa, de llum, d’intel ligència, de pau, benestar, suavitat i llum interior.
Alguns dermatòlegs recomanen i recepten als seus pacients nostres productes per les propietats que aporten tant l’oli d’oliva, com els olis essencials a la pell. Destacant l’efectivitat dels nostres productes en el tractament de problemes de la pell, aportació d’elasticitat per a pells escamoses, alleujament en problemes circulatoris, reumàtics i altres problemes musculars.
Posarli el cataleg de Chinata el que diu de la cosmetica de Loli
Foto de cosmètica
ELS PERIODISTES XINESOS
La setmana passada em vaig assabentar de la visita d’uns ciutadans xinesos al Parc Temàtic de l’Oli que com be sabeu els garriguencs està a les Borges Blanques, fora de la vila i tocant (és la darrera finca) al terme municipal de Juneda.
El Parc Temàtic de l’Oli va néixer d’una iniciativa privada capitanejada pels germans Riera, coneguts restauradors i propietaris entre altres coses de la Masia Salat, posada antiquíssima que ells han rejovenit i sobretot ampliat. Avui hi podem trobar un Hotel, un Restaurant, dels més grans de les comarques de Ponent, una gasolinera, una jardineria i diversos jardins. Ara uns altres projectes estan a prop de veure la llum però no seré jo que els expliqui. El mèrit per als seus impulsors.
De totes formes per mi, home que està embogit per la cultura, sigui del caire que sigui i en aquest cas és la popular, la cirereta del pastís és el Parc Temàtic de l’Oli. Està dirigit per una Fundació i té com a patrons a totes les entitats vinculades amb l’oli de les nostres comarques. No vull dir que hi podreu trobar ja que crec que una visita a l’indret és imperdonable per als meus lectors i conciutadans.
Doncs bé, me’n vaig a veure els xinesos amb la meva càmera fotogràfica. Llavors vaig entrar en contacte amb el seu acompanyant, en Antonio Li que és el Delegat de l’Agència Catalana a Xina. Una persona veritablement encantadora amb la que prometo tenir un bon contacte. Ell m’assabentà que els seus companys o millor dit companyes (a la Xina el periodisme és cosa de dones) eren periodistes representants dels més grans diaris de Shanghai i de Pekin, avui Bejing. En havia un total de deu, nou noies i un noi i tots eren de Shanghai menys una de Bejing. La raó era la propera Exposició Universal que es celebra aquest any a Shanghai. Havien vingut per recolzar els pavellons catalans i de Barcelona ciutat.
Lo més interessant per mi de la seva visita després de tot un matí d’intercanvis i converses fou el fet dels llocs que havien visitat a tota Catalunya. Els explicaré. La Costa Brava, Figueres, Lloret de Mar, Barcelona on fou el modernisme en especial tot Gaudí el centre de la visita (a Barcelona foren rebuts pel mateix alcalde Sr. Jordi Hereu). Després, Montserrat i d’alli a veure la Tarragona romana, el monestir de Poblet i cap a les Borges Blanques on van visitar el Parc Temàtic de l’Oli. És molt interessant el fet que equiparin aquest Espai Cultural amb la resta de monuments que he anomenat.
Els hi vaig preguntar que és lo que de Catalunya es coneixia més a Xina i em van contestar que Barcelona, les Olimpíades, el Barça i Gaudí. Preguntats per l’oli van dir que a Xina quasi no en gastaven però que els hi agradava força i que cada dia se’n consumia més.
De totes formes tinc que aclarir que el que més els va agradar foren els cargols, tan de menjar com de veure’ls vius o de fotografiar-los. A partir de que els deixés tres cargols vius que van fer les delícies de tota la concurrència (els van fotografiar infinits cops) i després els varem tornar al camp donant-los hi el tracte de mascota oficial.
Propaganda Alina luxe
Botiga de l’oli
ACONSELLEM
La Revista Mercacei
És la gran revista de l’oli.
El llibre dels Museus de l’Oli
El nutròleg, especialista en l’alimentació de l’oli Francisco Lorenzo Tapia ha escrit un llibre al voltant dels museus de l’oli que hi ha per tota Espanya. Quasi tots ells han estat fruit d’una remodelació dels vell edifícis amb funció de molí.
Propaganda Alina luxe
Botiga de l’oli
NET, LA FIRA DEL SABÓ DE MONTGAI
El dia 25 d’abril es celebrà a la bonica població noguerenca de Montgai la Fira del Sabó que porta per nom NET. Es tracta de una magna exposició de tots els artesans que fan sabó de forma natural a les nostres contrades. Va haver hi una presència de 20 expositors. Podem dir que Montgai va ser per un dia el poble més perfumat de tota Catalunya. També es van reproduïr escenes amb la forma de fer el sabó força anís enrera, quan les famílies es feien el sabó a casa amb grases i olis per llençar. L’organització va ser perfecta i molt amable i van acompanyar als sabonaires uns trenta cinc artesans més amb diversos productes. Aquesta era la segona edició i en un dia perfecte van asistir uns sis mil visitants.
Des del món de l’oli els encoratgem a seguir amb aquest retrobament amb el vell ofici de saboniare amb nous dissenys i aromes.
elprimerraig
