L’oli i la seva influència en la població
de les Borges Blanques

HISTÒRIA

Durant l’alta Edat Mitjana el regne àrab de Lleida (Lareda per als musulmans) arribava fins al final de l’actual comarca de les Garrigues on limitava amb les possessions àrabs de Siurana. La població més important de la zona era Castelldassens, avui dia Castelldans amb un important castell situat a la part més alta de la ciutat i que dominava tots els plans d’Urgell coneguts llavors com la Mascanssa. La zona era, excepte amb els petits rius i rierols molt pobre, pràcticament desèrtica, de manera que podem considerar que no era gaire desitjable la instal lació de nous pobladors.

El mot burg significava torre en àrab, la gramàtica entenia que fa servir la “s” com burgs ja significava un mínim de tres edificacions o torres, aquestes torres de color blanc a la moda islàmica no eren sinó recintes més o menys construïts que servien de refugi als soldats serraïns lleidatans en les seves rondes fins al límit del seu domini a la part oriental. D’aquesta arrel lingüística naixeria el nom de les Borges Blanques. Desitjo destacar que estaven situades entre l’urbs de Castelldassens i el petit poblat de Castellots desaparegut en la Guerra de Successió espanyola.

Els Cavallers Templers tenien la seva Comanda més propera a Lleida a la població de Corbins i van ser posats al serveï dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que lideraven una coalició de nobles i eclesiàstics amb la noble i profitosa idea repartir-se el territori lleidatà musulmà.

L’any 1149 queia Lleida en poder de la coalició cristiana i els Templers obtenien una cinquena part del territori conquerit. No era un territori uniforme ni compacte sinó repartit en diferents llocs de l’antic domini sarraí

Entre els guanys van obtenir la muntanya de Gardeny, una de les dues altures que dominen la ciutat, on van construir la seva residència fortificada amb la seva Església. Durant un temps, Gardeny va repartir la seva seu central amb la Comanda de Corbins per a més tard passar a ser l’única seu oficial dels Cavallers Templers. Van crear un nou poder social a la ciutat, molts nobles locals es van convertir en confrares o protectors i el seu cementiri va passar a ser el més sol.licitat de la població. Això els va provocar diversos enfrontaments amb la Cúria local que des del mateix any 1149 ostentava el bisbat traslladat de Roda de Isabena a la província d’Osca.

A Gardeny, els Templers es van dedicar amb gran predicació a la cria de bestiar adquirint gran fama a tot el territori per les excel.lenciències de la seva cabana. El seu apogeu seria enorme fins a la seva inclusió en l’Orde Hospitalari.

Al capdavant de la Comanda està el Batlle, el primer del qual es té constància va ser Pere de Cartellà que va aportar les terres que posseïa a Castelldassens als Templers de Gardeny.

Els Templers, igual que altres ordres religioses construèixen diferents edificis per garantir l’economia de la Comanda, aquests edificis són les conegudes Granges on a manera d’unitat econòmica basen els seus ingressos. Una de les principals obsessions templeres són els molins, alguns els han obtingut en el repartiment, altres els compren i altres els construeixen ells mateixos. Així en diversa Granges també s’ubiquen els molins on obtindran farina, vins i olis entre altres productes.

La Torre Sala (avui convertida en el Parc Temàtic de l’Oli) és una de les granges de la Comanda de Gardeny, sabem de la seva existència per un litigi davant el Bisbe de Saragossa i Abat de Poblet des de l’any 1264. Pertanyia al terme municipal de Castelldassens i eren part de les terres donades a l’Ordre pel seu Batlle Guillem Berenguer. En aquesta granja es conserva encara els arcs de part de la seva fàbrica. En aquest lloc s’elaboraven vins i olis procedents de les seves possessions.

Cenyint-nos a les investigacions de l’eminent historiador de l’olivera i dels Templers Jesús Avila Granados ens trobem amb el fet històric que van ser els Cavallers Templers els que l’any 1267 van portar de les seves possessions d’Orient (temps de Croades) el tipus d’olivera arbequina . Aquest olivera va ser plantat per primera vegada en les seves possessions de la Torre Sala concretament a la part més oriental del terme. Era aquesta una zona de pla ja limítrof amb les primeres estribacions muntanyoses de la Serra de la Llena. L’oliva resultant de mida molt menor de la zona era més productiva, amb un sabor més pronunciat i una baixíssima acidesa. Evidentment es va escollir aquest lloc per la seva millor terra i la seva més adequada climatologia.

En l’actualitat aquest lloc privilegiat forma part del terme municipal de les Borges Blanques i encara conserva el nom original de la Comandilla. En llengua catalana “Encomienda” s’anomena Comanda i Comandilla és una part inherent a la Comanda.

Amb la desaparició en l’any 1314 de l’Orde del Temple, els seus cultius van ser ignorats i l’ombra de la història es va apoderar del territori i les seves innovacions.

Segles més tard va ser el Comte de Medinaceli-Cardona a la vista de la productivitat i bondat de la vella oliva va decidir promoure les plantacions d’aquest tipus d’olivera. El Comte de Medinaceli era el senyor d’Arbeca i d’aquesta bella població garriguenca va prendre l’oliva seu nom definitiu “arbequina”.

Diu la història que per aconseguir que la pagesia li fes cas en els seus plantejaments va prometre un Ral de Bellón per olivera de la varietat plantat. Va ser tal l’èxit obtingut que el noble no va voler pagar la voluminosa suma promesa. Tot això passava a mitjans del segle XVIII. (Temps d’ Enciclopèdia i Il-lustració)

Avui dia, a les Borges Blanques es produeix el millor oli del món i podem afirmar amb rotunditat que la ciència agrícola que va aportar l’Orde del Temple ens permet dir que és en la Comandilla de Borges on podem trobar l’essència i el naixement d’aquest oli extraordinari. La creixent plantació d’arbequina en molts llocs del món ens permet afirmar que potser tinguem raó en fer tal afirmació i que sigui l’oliva arbequina la que produeix el millor oli del món.

Amb la finalitat de remarcar aquesta interessant història i aconseguir que l’oblit no acabi amb els nostres orígens una iniciativa privada ha emprès la tasca d’embotellar i distribuir tota una interessant gamma de productes vinculats a l’oli d’aquesta zona lleidatana que amb el nom de la Comandilla arriba al mercat amb diferents presentacions i varietat de producte. Direm també que el producte estrella és l’ampolla de 50 cl que amb la marca Els Templers ha estat obtinguda de la selecció exhaustiva d’olives de la Comandilla en els primers dies de collita. D’aquesta manera mantindrà totes les seves grans qualitats organolèptiques.

CRONOLOGIA

ELS TEMPLERS I LA SEVA RELACIÓ AMB LES BORGES BLANQUES

L’Ordre del Temple i la seva relació amb la ciutat de les Borges Blanques.

CRONOLOGIA

1149 Conquesta de la ciutat de Lleida als musulmans per una coalició encapçalada pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el Comte d’Urgell, Ermengol VII. L’Ordre del Temple participa en la conquesta i obté, segons prerrogativa reial la cinquena part de les terres conquerides.

1149 La principal possessió serà la fortalesa de Gardeny. Allà instalaran la seva Comanda principal que coexistirà durant un cert temps amb la de Corbins com capçalera del nou govern de les terres conquerides.

1151 El futur primer Comanador de Gardeny Pere de Cartellà va concedir les seves propietats a Castell d’Asens, actualment Castelldans, a dos repobladors. Probablement van ser les partides de Melons i Matxerri.
La Torre Sala, avui al terme municipal de les Borges Blanques, pertanyia al territori municipal de Castell d’Asens. Era una de les múltiples explotacions en forma de Granja que els Templers de la Comanda de Gardeny van repartir per les seves noves adquisicions. Al seu interior albergava un molí per oli i vi amb els seus cups corresponents.

1156 Gardeny es converteix en l’única Comanda de les noves terres conquerides. El primer Comendador va ser Fra Pere de Cartellà

1264 Sentència Arbitral atorgada pel bisbe de Saragossa i abat de Poblet en el litigi que enfrontava als Frares del Temple i al Bisbat de Lleida i que regulava la jurisdicció d’ambdues parts sobre esglésies i tributs eclesiàstics de la ciutat de Lleida, Gardeny, Corbins i Torre de la Sala del terme municipal de Castell d’Asens.

1267 Els Templers de la Comanda de Gardeny van introduir a les seves terres i per a ús de la Comanda el cultiu de l’olivera destacant la plantació de les primeres varietats de arbequina procedents de les seves possessions a Grècia i Orient Mitjà.

1308 El Papa Climent V envia ordres als Arquebisbes de Toledo i Santiago obligant-los al processament dels Templers.

1314 És cremat a la foguera a Paris l’últim Gran Mestre Jacques Bernerd de Molay. Ha nascut una llegenda.

1319 Es funda l’Orde de Montesa amb seu a Sant Mateu a Castelló sota la
obediència a la de Calatrava. La majoria de cavallers eren extemplaris El Papa Joan XXII a la ciutat d’Avinyó concedeix els béns de l’Ordre del
Temple en la seva totalitat als Hospitalaris a excepció dels atorgats a la
nova Ordre de Montesa.

1998 A les ruïnes de la Torre Sala s’ubica el modèlic Parc Temàtic de l’
Oli a les Borges Blanques

2008 Una partida del terme municipal de les Borges Blanques conserva el nom de Comandilla d’inequívoca arrel templera.

CARACTERÍSTIQUES DELS OLIS D’ ARBEQUINA DE LA ZONA DE LES BORGES BLANQUES

L’oli s’obté de la molturació de l’oliva en fred (es considera en fred a una temperatura mínima de la pasta de 22 º) que preserva totes les qualitats del fruit. Es tracta doncs d’un suc d’oliva sense més intervenció que la força hidràulica o centrifuga. Un suc ric en polifenols, antioxidants molt beneficiós per a la salut. La forma de cultiu a les Borges Blanques són respectuoses amb el medi ambient. Els mètodes de conreu, les condicions climàtiques, la collita i la molturació donaran un resultat final amb un oli absolutament natural i de gran qualitat.

NUTRICION

Per 100 g de mitjana

Energia 900 Kc
Proteïnes 0
Hidrats carboni 0

Greixos:

Saturats 15 gr
Monoinsaturats 75 gr
Poliinsaturats 10 gr
Colesterol 0 gr
Vitamina A 130 gu
Vitamina E 20 mg
Polifenols 18 mg
Ortodifenols 0,8 mg

Acidesa 0,2

BREU HISTÒRIA DE L’ANAGRAMA DELS TEMPLERS I LA COMANDILLA

Ja fa uns quants anys que m’he dedicat al seguiment de les diferents construccions templeres al voltant de la part corresponent a l’anomenada Catalunya Nova que no és altra que la que es va reconquerir als àrabs a la Baixa Edat Mitjana. En aquesta zona hem d’afegir per raons de bisbat una àmplia zona d’Aragó que pertanyia a la Diòcesi de Lleida.

La plaça forta de Montsó amb el seu impressionant castell era una de les possessions templeres més importants. Allà es va refugiar, va ser criat i educat el futur rei Jaume I el Conqueridor.

Tots aquestes premisses serveixen per indicar que mentre em documentava amb el llibre “Arquitectura dels Templers a Catalunya” del qual és autor Joan Fuguet i Sans vaig descobrir la fotografia d’uns traços a la paret d’una petita església propera a Montsó en la que figurava un bisbe templer amb la seva capa i la seva creu corresponent.

Em vaig traslladar a la Població de Cofita i allà vaig poder plasmar fotogràficament aquesta interessant figura que degudament adaptada utilitzaria com a logotip de les marques comercials en qüestió. Tenint en compte la seva antiguitat, pocs anagrames poden presumir de tan interessant i antiga imatge.

LA COSMETICA DEL ACEITE

Catalunya ha estat des de la més llunyana antiguitat una de les grans productores d’oli de la Mediterrània. No ha estat la que més n’ha produït però si la de més qualitat. Els seus olis ja eren afamats a Roma on tenien moltes utilitats, religiosa, cosmètica, alimentaria….

A l’actualitat l’oli ha anat ocupant cada cop més importància en la nostra vida. En l’alimentació s’ha convertit en el pal de paller de la Dieta Mediterrània considerada pels nutricionistes com la més sana del món.

En quan a l’apartat de la cosmètica s’ha comprovat que els productes de bellesa cada cop porten més com a ingredient l’oli d’oliva extra verge. Ajuntem qualitat, bellesa i salut en uns productes que ens ajuden a ressaltar cada cop més el nostre ego i la nostra presència física.

Els pobles de l’antiguitat coneixedors de les virtuts de l’oli com ara la capacitat d’absorció, la seva permeabilitat i les seves propietats per conservar les qualitats d’altres productes, van saber utilitzar i adaptar-lo a les seves necessitats vitals d’higiene i cosmètica.
Els egipcis i els pobles grecs es submergien en l’aigua i després friccionar el seu cos amb olis aromatitzats amb plantes, seleccionades pels seus principis curatius.

Els grecs es rentaven acuradament a la font, en banyeres domèstiques o bé en els banys públics. La fricció d’oli tonificar i contemplava la pell després de l’aigua freda i evitava la dessecació i irritació deguda a l’excés de contacte amb aigües calcàries.
L’oli té unes propietats reals: nodreix, suavitza, impregna, roman, conserva, aromatitzar i és portador d’aromes, impermeabilitza, brilla, és portador de llum i de calor, calma i pacifica, lubrica, depura i neta. A partir d’aquestes propietats se li va fer símbol de saviesa, de llum, d’intel ligència, de pau, benestar, suavitat i llum interior.

Alguns dermatòlegs recomanen i recepten als seus pacients nostres productes per les propietats que aporten tant l’oli d’oliva, com els olis essencials a la pell. Destacant l’efectivitat dels nostres productes en el tractament de problemes de la pell, aportació d’elasticitat per a pells escamoses, alleujament en problemes circulatoris, reumàtics i altres problemes musculars.
Posarli el cataleg de Chinata el que diu de la cosmetica de Loli

Foto de cosmètica

ELS PERIODISTES XINESOS

La setmana passada em vaig assabentar de la visita d’uns ciutadans xinesos al Parc Temàtic de l’Oli que com be sabeu els garriguencs està a les Borges Blanques, fora de la vila i tocant (és la darrera finca) al terme municipal de Juneda.
El Parc Temàtic de l’Oli va néixer d’una iniciativa privada capitanejada pels germans Riera, coneguts restauradors i propietaris entre altres coses de la Masia Salat, posada antiquíssima que ells han rejovenit i sobretot ampliat. Avui hi podem trobar un Hotel, un Restaurant, dels més grans de les comarques de Ponent, una gasolinera, una jardineria i diversos jardins. Ara uns altres projectes estan a prop de veure la llum però no seré jo que els expliqui. El mèrit per als seus impulsors.
De totes formes per mi, home que està embogit per la cultura, sigui del caire que sigui i en aquest cas és la popular, la cirereta del pastís és el Parc Temàtic de l’Oli. Està dirigit per una Fundació i té com a patrons a totes les entitats vinculades amb l’oli de les nostres comarques. No vull dir que hi podreu trobar ja que crec que una visita a l’indret és imperdonable per als meus lectors i conciutadans.

Doncs bé, me’n vaig a veure els xinesos amb la meva càmera fotogràfica. Llavors vaig entrar en contacte amb el seu acompanyant, en Antonio Li que és el Delegat de l’Agència Catalana a Xina. Una persona veritablement encantadora amb la que prometo tenir un bon contacte. Ell m’assabentà que els seus companys o millor dit companyes (a la Xina el periodisme és cosa de dones) eren periodistes representants dels més grans diaris de Shanghai i de Pekin, avui Bejing. En havia un total de deu, nou noies i un noi i tots eren de Shanghai menys una de Bejing. La raó era la propera Exposició Universal que es celebra aquest any a Shanghai. Havien vingut per recolzar els pavellons catalans i de Barcelona ciutat.

Lo més interessant per mi de la seva visita després de tot un matí d’intercanvis i converses fou el fet dels llocs que havien visitat a tota Catalunya. Els explicaré. La Costa Brava, Figueres, Lloret de Mar, Barcelona on fou el modernisme en especial tot Gaudí el centre de la visita (a Barcelona foren rebuts pel mateix alcalde Sr. Jordi Hereu). Després, Montserrat i d’alli a veure la Tarragona romana, el monestir de Poblet i cap a les Borges Blanques on van visitar el Parc Temàtic de l’Oli. És molt interessant el fet que equiparin aquest Espai Cultural amb la resta de monuments que he anomenat.

Els hi vaig preguntar que és lo que de Catalunya es coneixia més a Xina i em van contestar que Barcelona, les Olimpíades, el Barça i Gaudí. Preguntats per l’oli van dir que a Xina quasi no en gastaven però que els hi agradava força i que cada dia se’n consumia més.
De totes formes tinc que aclarir que el que més els va agradar foren els cargols, tan de menjar com de veure’ls vius o de fotografiar-los. A partir de que els deixés tres cargols vius que van fer les delícies de tota la concurrència (els van fotografiar infinits cops) i després els varem tornar al camp donant-los hi el tracte de mascota oficial.

Propaganda Alina luxe

Botiga de l’oli

ACONSELLEM

La Revista Mercacei

És la gran revista de l’oli.

El llibre dels Museus de l’Oli

El nutròleg, especialista en l’alimentació de l’oli Francisco Lorenzo Tapia ha escrit un llibre al voltant dels museus de l’oli que hi ha per tota Espanya. Quasi tots ells han estat fruit d’una remodelació dels vell edifícis amb funció de molí.

Propaganda Alina luxe

Botiga de l’oli

NET, LA FIRA DEL SABÓ DE MONTGAI

El dia 25 d’abril es celebrà a la bonica població noguerenca de Montgai la Fira del Sabó que porta per nom NET. Es tracta de una magna exposició de tots els artesans que fan sabó de forma natural a les nostres contrades. Va haver hi una presència de 20 expositors. Podem dir que Montgai va ser per un dia el poble més perfumat de tota Catalunya. També es van reproduïr escenes amb la forma de fer el sabó força anís enrera, quan les famílies es feien el sabó a casa amb grases i olis per llençar. L’organització va ser perfecta i molt amable i van acompanyar als sabonaires uns trenta cinc artesans més amb diversos productes. Aquesta era la segona edició i en un dia perfecte van asistir uns sis mil visitants.

Des del món de l’oli els encoratgem a seguir amb aquest retrobament amb el vell ofici de saboniare amb nous dissenys i aromes.

 www.elprimerraig.com      

la publicació del món agrari, lliure i independent
la granadella — les garrigues — lleida      

 L’OLI TURISME       

 www.oliturisme.com      

PROJECTE TURÍSTIC DE LES TERRES DE LLEIDA “OLI TURISME”

 La societat mercantil borgenca SUD_OEST ACTIU S_L_ ha iniciat un nou projecte
destinat a la divulgació turística de les quatre comarques on l’oli és un dels productes
per excel.lència, aquestes comarques són, les Garrigues, el Segrià, la Noguera i l’Urgell.

collint olives

OBJECTIU      

 
 L’”oliturisme” preten recalcar i mostrar al món les riquesses de tota mena que alberga la comarca de les Garrigues abanderada pel CENTRE INTERNACIONAL DE L’OLIVERA ARBEQUINA amb seu a la Granadella a les Garrigues, on és una de les poblacións més importants de la comarca. La punta de llança d’aquesta mostra de riquesses és l’oli.    

Moli d’Oli tradicional

SITUACIÓ

L’oli ha marcat el carácter, la fisonomia i tota l’idiosincràsia tant de la terra com de la gent. La terra es va habituar a conrear oliveres i així va neixer un paisatge típic de cultiu en forma de feixes amb curioses espones i marges que escalaven els seus turons. La construcció en l’únic material sobrant de la zona era en pedra seca. Avui resten multitut de vestígis d’aquelles interessants i obsoletes, en molts casos, construccions.
L’home de les Garrigues és força sofert, acostumat per força a dependre del cel i les seves minses plujes que li marcaran la collita, collita de totes maneres febla i molt
condicionada també pels rigorosos frets de l’hivern. Aquestes circumstàncies, junt amb l’allunyament ancestral de la comarca han fet del garriguenc un personatge de carácter sec però entranyable i acollidor, poc amant de les novetats i sobretot molt, molt estalviador. Ha sapigut treure, com diu el refrany, “pà de les pedres”. Ha fet petits horts vora les contadissimes corrents fluvials i terra cultivable en els turons, aprofitant el terreny con ningú. Ha sortit la casa d’animals domèstics que a més de companyia li han solventat algun que altre àpat.

Seguint l’oli com a element diferenciador podrem veure i sentir el paissatge, l’història i les costums d’aquesta gent, ja no tan aïllada, avui en dia, de les Garrigues.    

Tenint en compte que tant la comarca com les seves poblacions necesiten tot un seguit de rutes divulgatives de moment i com a començament d’aquest projecte en presentarem cinc en forma genèrica i englobades en la Ruta de l’Oli en les properes publicacions.    

Tres són de la comarca i dues, una úrbana i un altra del terme de les Borges Blanques.
Les cinc rutes són independents de forma que el visitant pugui visitarnos tants cops com rutes li apeteixin fer. Aquestes rutes, que de forma genèrica combinaran tots els elements destacats com hem citat abans (història, paissatge, festes, gastronomía, natura…) han estat disenyades per la contemplació del territori de forma molt pausada, tranquila i exhaustiva. Tornem a recalcar que es tracta d’una iniciativa social i privada sense cap tipus de subvenció ni ajuda, sino tot el contrari per part de les entitats públiques de caire comarcal i provincial.   

METODOLOGIA

Hem fet rutes per una o dues jornades tot jugant amb el temps i el territori. D’aquesta forma les Garrigues sempre estaràn obertes a pasar.hi més dies tot alternant.los amb altres indrets i oferint la possibilitat de destinar-hi diverses jornades o caps de setmana per poder-les visitar en diverses èpoques de l’any amb les seves característiques estacionals corresponents. D’aquesta forma no ens afectarà l’ansietat de veure ho tot en poques hores.    

La vinculació d’aquesta terra amb l’olivera també es farà paleas amb les diferents manifestacions de diversos caires com els religiosos, festius culturals i gastronòmics que al llarg de tot l’any es celebren en la contrada.    

Les Borges Blanques, com a capital de la comarca ja veura feta realitat una ruta pel seu centre històric a la que eguiran les de diferentes poblacions. Aquesta ruta mostrarà tots els indrets que han tingut presència d’un modus u altre en l’esdevenir de la ciutat. Cases conegudes pel seu destí, per la seva funció, pels seus habitants, per l’arquitectura i per l’anècdota, barrejades amb indrets més idílics, comercials i festius. Sense oblidar la seva gastronomia, Fidel representant del tipus d’alimentació a cavall d’un reg ubèrrim i un secà mol més auster. I més endevant totes les altres poblacions encapçalades per la Granadella.

GASTRONMIA

Aquestes rutes portaran una gran informció de caire gastronòmic, publicitant, amb l’intenció de salvarles de l’oblit, tradicionals menjars de pagés com poden ser, entre altres, les arengades amb raïm, la xulla de la matança, les arengades amb rosta o amb torrades a la brasa, cassoles diverses i altres àpats que els pagesos, devant
l’impossibilitat d’anar a dinar a casa es cuinaven al mateix tros, sols o en companyia d’altres pagesos. Menjars molt senzills però saborosos i de gran força gastronómica i alimenticia. Aquest petits però amigables àpats es feien al tros aprofitan a l’estiu la sombra d’una frondosa alzina, olivera o el més modest pi o a l’hivern dins d’aquest monument arquitectònic popular que són les cabanes de volta amb el seu fornet corresponent a l’exterior i a l’interior un petit foc cantoner que junt amb el calor de les bestias feien molt acollidara l’estada.     

Li cuinarem aquest menjars, si ho dessitja, en el mateix lloc que des de segles immemorials van utilitzar els nostres avantpassats mentres batallaven en aquest
paissatge garriguenc esquerp i pedregós tot utilitzant aquest material per axecar espones, cabanes i fornets mentres el ruc o la mula se ́ls miraven intrascendents mentres menjaven palla seca lligats a la menjadora o a una magnifica olivera.

L’ arengada amb rosta

TECNOLOGIA

La tecnología de divulgació actual ens permet arrivar a tot el món . Cada ruta i les que aniràn naixent estaràn en tots els formats electrònics (DVD, Internet…) La creació ja previa de pàgines web com http://www.oliturisme.com ja ens permet poder “penjar” les diferents rutes existents.

DIVULGACIÓ

Als diferents mitjans convencionals existents com diaris, revistes, televisions, radios els afegirem la previament citada divulgació per xarxa amb tots els posibles enllaços amb el món turísitc i gastronòmic.

BENVINGUTS A EL PRIMER RAIG I OLIBERIA NEWS

El Primer Raig és una nova publicació en català que va destinada al mon rural i quan diem mon rural ens referim a totes les persones, entitats, institucions… que tenen el seu lloc d’existència al mon de les comarques i petites poblacions. No sols ens referirem al món agrari sinó també a totes les activitats que es produeixin en aquestes zones que tot i que tenen la superfície més gran també són les més despoblades.    

Tots els temes i tenen cabuda, agricultura, ramaderia, gastronomia, turisme, opinió, patrimoni… i a més voldríem poder assolir tot tipus de col·laboració per part del lector.   

Aquesta publicació s’enviarà mitjançant correu electrònic i en cas que el volguéssiu rebre sols cal demanar-lo a   

elprimerraig@elprimerraig.com   

tot indicant-nos el seu correu electrònic.
És gratuït i setmanal. La quantitat de notícies serà de quatre o cinc amb la finalitat de no cansar al lector, preferim ser més periòdics.També pàgina web www.elprimerraig.com 
acumularà totes les noticies enviades al lector de forma que hi estiguin totes.
Aprofitarem totes les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies.

Aquesta publicació no vol tenir cap tipus de subvenció ni publicitat que obligui la seva línia editorial per la qual cosa podrà ser lliure i independent i com hem dit abans accepta tot tipus de col·laboració escrita sigui del color que sigui, sempre respectant els criteris primaris d’educació i respecte. 

LA II EXPO OLI D’ARBEQUINA A LA GRANADELLA – LES GARRIGUES

El diumenge sis de desembre es va cel.lebrar a la població garriguenca de la Granadella la II EXPO OLI. A partir d’aquest certamen dedicat exclusivament a l’oliva arbequina conreada en aquesta contrada.

El número d’expositors va superar la cinquantena (56), com es tractava d’un certamen de caire internacional van poder comparar els olis autòctons seleccionats entre les de la màxima qualitat amb els olis d’arbequina procedents de diversos indrets, tan de la peninsula ibèrica com d’ altres països productors com Xile, Argentina i Tuníssia.
Per part catalana han vingut olis procedents de les comarques de l’Urgell, les Garrigues, el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i el Priorat.

Com a novetat en aquesta edició s’han exposat diversos derivats en els que l’oli utilitzat ha estat exclusivament l’oli d’oliva d’arbequina com una important mostra de cosmética, sabons artesanals i conserves.

Diverses autoritats nacionals van assistir a l’event, voldríem descatar a Francesc Pané, diputat al Parlament de Catalunya, Pepita Peiró, Vicepresidenta del Consell Comarcal, i Xavier Pelegrí, Gerent d’aquesta institució, aixi com Sr. Sabaté alcalde de Maials.

El nombre de visitants ha estat molt semblant al de l’any passat (uns cinc mil) però en canvi el nombre de persones vinculades amb l’oli com elaboradors, distribuidors i diversos cuiners molt reconeguts ha estat força superior. L’éxit comercial, tenint en compte que es tracta d’un event promocional ha estat extraordinari.  

Pel que fa a la població de la Granadella, ha vist en aquesta exposició un reconeixament mediàtic al voltant de tot el món ja que la difusió periodística d’aquest
acte abarca a totes les publicacions mundials dedicades a l’oli, el turisme i la gastronomia.

LA GRANADELLA, CAPITAL MUNDIAL DE L’OLI D’ARBEQUINA

A la població garriguenca de la Granadella s’ha creat el CENTRE INTERNACIONAL DE L’OLIVERA ARBEQUINA. Aquest centre de caràcter permanent és fruit d’una iniciativa privada entre l’organitzador de l’Expo Oli i l’Ajuntament. Per part privada s’ha posat en marxa un centre d’estudis relacionat amb tot el que concerneix amb l’olivera arbequina i els seus productes i l’Ajuntament les seues necessàries i logístiques per adur a terme les diferents activitats resultants.

A partir de la II Edició de l’Expo Oli que va resultar un gran èxit de participació, l’ajuntament i els organitzadors van comprometre’s a celebrar cada any en la Granadella aquest certamen. Aquest any van assistir-hi 52 molins d’arreu del mon. 

Molí de la Granadella

Les relacions dels promotors amb totes les zones mundials on es conrea l’oliva arbequina (portada a Espanya pel Duc de Medinaceli, senyor d’Arbeca) els han permès
portar a bon port aquesta iniciativa.  

Les activitats, algunes de les quals ja han començat a fer-se, es situaran en tots els àmbits com poden ser els culturals, tècnics, gastronòmics, nutricionals, educatius, lúdics i d’assessorament tan en la producció com en la comercialització. La primera activitat serà una exposició artística al voltant dels creatius de la comarca relacionada amb els paisstges i conreus de l’olivera. 

També s’ha demanat l’adhesió de la Granadella en l’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera que inclou a més de 165 pobles de tota Espanya i molt arrelada a les
comarques tarragonines. 

LA CAPITAL CATALANA DE L’OLI

L’altre dia em vaig quedar garratibat, em va arribar a les mans un bolígraf que em van dir procedia de l’Ajuntament de les Borges Blanques. El vaig agafar i vaig llegir la seva llegenda. Deia les Borges Blanques capital catalana de l’oli. 

Em vaig quedar, com he dit totalment astorat i la primera pregunta que em va venir a la ment fou. No era mort Göebels?. Creia que si, però veig que ha deixat bons exemples. Si una mentida o vana il·lusió mental la repetim força cops, aquesta fal·làcia es convertirà en veritat. Així neixen els mites a Catalunya. 

Però més tard vaig voler analitzar si l’axioma de la capitalitat era cert i em vaig fer moltes preguntes. 

Potser ho diuen pel molí permanent a modo de museu que tenim procedent de la conservació de un dels tant molins d’abans. 

Potser ho diuen per ser la seu de la totpoderosa Denominació d’Origen de les Garrigues que està en Lleida gracies entre altres als vots de la Cooperativa de Sant Isidre. 

Potser ho diuen per la conservació del nom de les Borges Blanques en que es coneix la Denominació d’Origen les Garrigues, tornem a donar les gràcies a la citada cooperativa.  

Potser ho diuen per la gran Fira que fan a finals de gener cada any i que en les darreres edicions ha experimentat una caiguda del 30 % d’expositors d’oli. De quasi un centenar d’expositors de la Fira, sols un 20 % són procedents del món de l’oli. I això que fins fa dos anys entre tots pagaven el estands de la Denominació d’Origen. 

Potser ho diuen perquè a la citada Fira no es permet l’assistència de les altres Denominacions Catalanes de l’oli com Siurana, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià i Alt
Empordà. 

Potser ho diuen per la quantitat d’actes al voltant de l’oli que es celebren a la ciutat al
cap de tot l’any.     

Potser ho diuen per què el en el Patronat de la Fira no hi ha cap persona que entengui un xic d’oli i el que semblava que en podia entendre és el que menys en sap i a més manipula.     

Potser ho diuen quan un personatge va crear la Confraria de l’Oli per a poder donar a Borges el lloc que li corresponia i fou vilment assaltada des d’un grup polític que
permet que Esquerra tingui majoria a l’Ajuntament. 

Potser ho diuen per la seva postració cap a una entitat “institucional” que representa menys de la meitat dels molins d’oli de l’àrea productiva que no ha dubtat mai en fer llenya de Borges i dels borgencs i amb una tendència inexorable cap a disminuir l’importància de la depauperada fira. De vint-i-set molins afiliats a aquesta entitat l’any passat en va assistir nou. Voleu fer apostes aquest any?. 

Les Borges Blanques, ni ara ni mai ha estat la capital catalana de l’oli. Com a molt ha estat la capital productiva, mai la comercial, l’exportadora, la del màrqueting, la tècnica la del valor afegit. Aquesta companys, ha estat de sempre Reus. Ja al segle XIX es coneixia la dita, Reus, París, Londres per la potència exportadora de la capital del Baix Camp sobretot gràcies al vi, l’oli i els fruits secs. A les Borges sols la feina, collir, molturar i emmagatzemar, el comerç cap a Reus. A Reus es feien els diners i ací sols ens embrutàvem. 

ESTRENA DEL CAVA A CAL AMORÓS

En el pintoresc poble dels Omells de Na Gaia a la part més meridional de la comarca de l’Urgell ja tocant a Tarragona i ben situat a les entranyes de la Ruta del Cister s’ha
presentat el nou cava de Cal Amorós.
En Jaume Salla és un dels homes més actius que he conegut, aixó sí, ben arropat per la seva família. Pagés de tota la vida ha volgut que els seus productes no anessin a parar a la gran industria sinò que els comercialitza ell mateix. Propietari, primer d’un petit restaurant va construir després una Casa de Pagés, des de fa uns quants anys està oferint al seus clients tot un seguit de productes que ell mateix produeix com en el cas de l’oli o que porta dels millors indrets de les comarques colindants com les mels de la Conca de Barberà, els vins de la Conca i l’Urgell i els fruits secs d’aquestes comarques tan beneides pels monestirs.      

En Jaume és un bon exemple de l’aprofitament del producte primigeni per part del seu propi productor, la qual cosa ens il-lustra i serveix de guia per a no pocs pagesos. 

PER EVITAR MANIPULACIONS, TERGIVERSACIONS I MENTIRES INTERESADES FAIG PÚBLICS ELS MEUS OBJECTIUS I ELS DE LA REVISTA EL PRIMER RAIG.

1 Que el conreu de l’olivera sigui rentable pel pagès i aquest pugui continuar sent el gestor del territori agrícola de les Garrigues. Qui ningú li usurpi els beneficis que pugui generar la seva activitat i vegi recompensada la seva labor callada i fecunda. 

2 Que el cultiu, elaboració i comercialització de l’oli de les Garrigues produeixi un valor afegit del que es vegin recompensats tots els estaments de la societat garriguenca. 

3 Que l’oli produït a les Garrigues recobri el prestigi que per la seva qualitat havia assolit en temps passats convertint-lo en el millor oli del món.

4 Que l’oli procedent de la oliva arbequina sigui reconegut com el millor oli d’oliva arbequina i bressol d’aquesta varietat sobre les plantacions varietals d’arreu del món. 

5 Que la Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues (abans de les Borges Blanques) torni a tenir la seu en l’actual comarca de les Garrigues.    

6 Que tots els molins i cooperatives de l’àrea de la Denominació formin un sol grup sense divisions ni protagonismes essent un grup uniforme en la promoció de l’oli. 

7 Que les autoritats reconeixin a tots els elaboradors de l’oli de les terres de Lleida sense fer distincions partidistes ni institucionals. 

8 Que les autoritats avalin la qualitat del olis lleidatans. 

9 Que es reconeixen, be incorporant-les a la Denominació d’Origen, be creant una Identificació Geogràfica Protegida dels olis produïts fora de l’àrea de la Denominació
d’Origen les Garrigues. 

10 Que el negoci de la venda d’oli no emmascari la qualitat de l’oli autòcton diferenciant-lo del que es porti d’altres zones i varietats de fora de la comarca. 

11 Que el pagès de les Garrigues sapigui que l’oli garriguenc sols es vendrà per qualitat mai per quantitat ja que altres zones de l’Estat Espanyol en produeixen molt i molt bo. 

12 Que el pagès exigeixi als elaboradors cooperatius la màxima qualitat de l’oli procedent de les seves olives. 

13 Que el pagès s’involucri molt més en la gestió de les seves institucions associatives. 

14 Que les promocions oficials i institucionals no descriminin als molins per la seva pertinència a la Denominació d’Origen Protegida les Garrigues 

16 Un cop fetes les eleccions es promogui l’incorporació total de tots els productors com passa a totes les Denominacions d’Origen de l’Estat Espanyol.   

17 Que els gestors de les Cooperatives i molins s’esforcin al màxim en la millora de la qualitat de l’oli amb tota mena d’iniciatives com cursets, cates… als seus associats.      

18 Realitzar tot tipus d’esforços per la comercialització, punt feble de sempre en l’industria garriguenca de l’oli. 

20 Dedicar una petita part marginal del cost de l’oli a publicitat i promoció. Aquest cost és un valor afegit fàcilment recuperable. 

21 Tenir harmonia i col·laboració amb els demés elaboradors d’oli de tot l’estat tot comunicar-se innovacions i investigacions. 

22 Que les cooperatives i molins elaborin els tipus d’oli que creguin convenients però convenientment etiquetats amb la traçabilitat inclosa. 

 23 Que els gestors i comercials lluitin per vendre el màxim possible al detall amb els seus preus i no conformar-se en la venda a cubes. Aquest fet farà que el promig del preu de l’oli sigui més alt per al productor. 

24 Que les pujades de preu també repercuteixin en el pagés. 

ramon gassió i mónico
Director  

ELS PRODUCTES DE L’OLI AMB OLI DE PEDIGREE
OLIS DE LES PRINCIPALS ZONES OLEÍCOLES DE TOTA ESPANYA AMB
CONSERVES, COSMÈTICA DE L’OLI
olis dels Templers i la Comandilla www.olidelstemplers.com      

Les Borges Blanques, les Garrigues, Lleida nortcat@hotmail.com 

L’XIII MERCAT DE L’OLI DE QUALITAT DE LES BORGES BLANQUES

 
Curiosa Fira-Mercat d’oli a la autoanomenada “Capital Mundial de l’Oli” amb una presència de 20 expositors, tots ells de la província de Lleida ja que no admeten cap productor ni català, ni espanyol, ni internacional.
Es tracta d’una anomenada Fira de l’Oli de Qualitat però que ignora als productors de la mateixa Catalunya i l’Estat Espanyol.
Està organitzada per l’Ajuntament de les Borges Blanques, El Consell Comarcal de les Garrigues, la Diputació de Lleida , Agrolés i la Denominació d’Origen Protegida les Garrigues.
La xifres reals d’assistència són de 20.000 visitants i unes vendes de 20.000 litres, aquestes xifres són reals i no les facilitades pels organitzadors que les manipulen al seu gust.
La Fira de l’Oli ha experimentat en els últims tres anys un descens d’expositors del 40%, sent un 10% el corresponent al 2010. Tot això des de que es va fer càrrec de la Gerència el polític socialista Xavier Gispert i com a President l’alcalde Miquel Àngel Estradé.  

MUY IMPORTANTE   

En cumplimiento de la ley 34/2002 de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico y Ley Orgánica 13-12-1999 de Protección de datos, estamos obligados a comunicarle que su dirección de correo electronico figura en nuestra base de datos.

Si no desea seguir recibiendo ningún mensaje informativo de nuestra publicación, RESPONDA o REENVIE este mismo mensaje con el asunto BORRAR CORREO.  Gracias.

Correo oliberia-elprimerraig@elprimerraig.com